Es diu que un dels orígens del Carnaval podria venir de les festes paganes que es feien en honor a Bacus, el déu romà del vi, o les que es feien en honor al toro Apis a Egipte.
Avui dia, el Carnaval és una celebració popular a moltes parts del món, que pertany al calendari lunar i que s’emmarca dins d’un cicle sencer amb sentit propi de tradició cristiana: el cicle que precedeix la Quaresma. Abans, la Quaresma era un temps de repressió dels sentits i una severa formalitat litúrgica on no es permetia menjar carn, celebrar festes, etc.
A Vilafranca, a mitjans del s.XIX, es realitzava una rua que anava fins a la plaça de la vila, on es feien un seguit d’activitats i després s’acabava al Teatre Vell, on avui hi ha el mercat de la carn.
El Dijous Gras era el dia en què la personificació del Carnestoltes arribava de Barcelona o de Tarragona, segons els anys. Hi acudien les diferents societats de la vila per fer la rebuda al rei dels poca-soltes, amb les mascarades i diferents carrosses carnavalesques. D’aquestes carrosses que desfilaven es recorden representacions, cap al 1916, d’un temple grec, una pista de tenis, un canó del 421 de la Primera Guerra Mundial, un ventall, etc. Fins als volts del 1880, s’hi feia un ball de Carnaval, on acudia el jovent de la vila i per assistir-hi era obligatori anar-hi disfressat i dur una màscara o carota. Pere Alegret explica que el 1871 van sortir els gegants de la vila vestits de pierrot a rebre el Rei Carnestoltes.
L’ajuntament organitzava un ball el diumenge i el dimarts de Carnaval. El moment culminant del Carnestoltes era el que s’anomenava “el clos”:
Tenia lloc a la plaça Constitució i consistia a tancar un espai a l’aire lliure amb bancs que cedien les dues parròquies de la vila. Aleshores, amenitzat amb la música d’una orquestra, la gent saltava i ballava, fent tot tipus d’animalades pròpies del dia de Carnaval. Durant els anys que no hi havia gaire llibertat d’acció s’esperava aquest dia que s’aprofitava amb deliri per fer totes les beneiteries que no es feien durant la resta de l’any d’una manera pública.
L’endemà, Dimecres de Cendra, tenia lloc la mort del Carnestoltes i el seu enterrament: es portava el fèretre damunt d’un cotxe
funerari cap al cementiri, seguit d’una gran gentada.
Tots els acompanyants anaven vestits amb unes camises llargues de color negre que els arribaven fins als peus. Duien el cap descobert i la cara enfarinada i també un estrenyecaps. Darrere del cotxe mortuori hi havia tres persones que anaven disfressades de president, secretari i síndic del món dels morts, que hi assistien per preparar la paperassa del difunt.
Els assistents a aquest acte eren normalment homes. També hi assistien les ploraneres, vestides mig d’home i mig de dona, que exterioritzaven el sentiment de dolor. En l’enterrament, la gent cantava una cançó que deia:
Ja és mort el Carnestoltes, ja és mort l’amic millor.
Cantem-li unes absoltes, cantem-li una cançó.
Tuturut canteu-li tots les absoltes, qui gemega ja ha rebut.
Anys més endavant, amb la proliferació de les societats vilafranquines, l’ajuntament va delegar l’organització de la festa. Aquest va córrer a càrrec de la societat coral El Penedès cap a finals del segle XIX. En els anys inicials del s. XX, l’organització passa a càrrec del Casino, la societat més antiga de la vila que encara perdura. Algun any, el Teatre Principal també va organitzar actes carnavalescos. Anys més endavant, la societat cultural i d’esbarjo La Principal també passa a organitzar actes en la festa del Carnestoltes que habitualment eren balls de disfresses per als associats .
Al Penedès hi ha hagut diferents tradicions al voltant del personatge del Carnestoltes.
S’havia representat encarnant el bé i el mal amb el cos tapat amb una samarreta prima untada de mel. Amb aquesta aparença es passejava pels carrers. Una altra representació semblant era nu amb només les parts íntimes cobertes. Portava una falç amb un gat viu penjant, de manera que la bèstia miolava i es deia que a qui miolava el gat, era pare o germà del Carnestoltes, amb la vergonya pública que això significava. Una altra representació era el “Carnestoltes esparriot” en altres contrades anomenat “l’esquellotaire”, un personatge grotesc encarregat d’organitzar i dirigir la festa, que acostumava a vestir amb pells de moltó i anava guarnit amb esquelles i campanes fent soroll pels carrers.
Un altre representació era feta per dues persones: una anava vestida d’ocell i l’altre anava coberta de figues. El primer el guarnien i el posaven dins d’un barril d’arengades; després carregaven el barril amb l’home dins a dalt d’un carro i apareixia un tercer personatge que duia un bot de vi penjat al coll, amb el qual mullava el Moixó Foguer tant com podia, i de pas, ruixa- va els espectadors que hi havia pels carrers.
Una representació típica de la vila, en ple s. XIX, era representar el Carnestoltes d’ocell, amb el nom de “Moixó Foguer”.
En temps de la dictadura franquista es va prohibir el Carnaval, però sempre es podien trobar famílies que es disfressaven en festes particulars. Cap als anys 50, ja es permetien certs balls de disfresses mantenint la cara destapa- da. Anys més tard, es va recuperar la festa, però només es va destinar un dia per la desfilada de les carrosses.
El 2004 la tècnica de cultura Sílvia Amigó, juntament amb Raimon Cuyàs (en representació dels Barbuts), Raimon Casals, Òscar Sans
i Jordi Bustos com a voluntaris, es van unir constituint el que seria la Comissió de Carnaval del departament de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
Ja hi havia actes carnavalescos a la vila: l’Agrupació dels barbuts de l’Alt Penedès (PABA) havia celebrat l’Enterrament de la Sardina l’any abans i havien presentat el pregó del Rei Carnestoltes vestit de Lluís XVI el Dijous Gras. Els esplais i agrupament escolta organitzaven el seu carnaval infantil i el dilluns de Carnaval la Rua del Casino omplia els carrers de la Vila
Aquests esdeveniments però, anaven per separat, i va ser voluntat d’aquesta comissió novella unir-los i crear-ne de nous per poder do- nar un fil conductor al cicle festiu de Carnaval d’acord amb el calendari tradicional, de Dijous Gras a Dimecres de Cendra.
El 2005 van començar a fer-se els actes oficials: l’Arribo, la Vetlla i l’Enterrament (mantenint el Carnaval infantil dels esplais i la Rua del Casino). L’any següent es van incorporar les Matinades al Mercat i la resta d’actes que han vertebrat aquesta setmana festiva fins a dia d’avui.
El 2005 era l’any d’estrena: sortia el primer Rei Carnestoltes!
S’havia fet un concurs d’idees per decidir quin seria el vestuari
de Sa Majestat i la guanyadora va ser la Blanca Ferrer,
que encara avui porta la mateixa indumentària.
El següent personatge que es va crear va ser el Cap de Protocol, ideat sobretot per Raimon Casals a partir de gravats del s.XIX. Les idees pels altres personatges de la Cort i els seus figurants, van anar sorgint durant els anys 2006 i 2007 tot i que posteriorment, també hi va haver noves incorporacions com la Iaia, el Confetinet i la Serpentineta.
Des de l’any 2009, la Lídia Romeu és la tècnica de cultura que, juntament amb una mitjana de 15 persones, organitza i coordina el Carnaval de Vilafranca des de setembre fins a setmanes després dels dies festius. Sense el temps i la dedicació desinteressada d’aquestes persones, el Carnaval de Vilafranca tal i com avui el coneixem, no hagués estat possible, juntament amb varies associacions i petits comerços que sempre han recolzat aquesta gran festa. A totes vosaltres GRÀCIES
La Cort és el seguit de personatges que acompanya en tot mo- ment al nostre Rei Carnestoltes.
Són gent de tota classe, mena i maneres; cadascú especial i únic amb les seves particularitats i rareses. Trobem des de familiars propers al Rei fins a figures externes, tots ells però igual de necessaris per al nostre Carnaval.
La seva finalitat? Gaudir i fer partícip a tothom del
Carnaval de Vilafranca amb el Rei Carnestoltes al capdavant!
La disbauxa amb tots ells està assegurada.
Tots els pecats són ell, és un descarat, un “patxorra”,
un bevedor, ballador i menjador.
És l’exageració en persona i en tots els sentits: la disbauxa personificada, no coneix els límits ni compleix cap norma es- tablerta.
Viu sempre de dijous a dilluns, i és capaç de menjar botifarres, ballar i beu- re sense parar (simultàniament).
Fa el que vol i quan vol, transgressor de naturalesa.
Sense voler-ho ni saber-ho és el líder de la Cort; és el que mai té problemes amb ningú.
“Jo sóc la festa.”
És una il·lustre dona de companyia, la preferida del Rei Carnestoltes.
Nascuda i crescuda a Amsterdam, va arribar a Palau després d’una visita del Rei al barri roig. Allà va ser on es van enamorar i també despullar.
Mare del Confetinet, i madrastra de la Serpentineta, sempre va a la seva. No aguanta a la seva sogra, tot i que en el fons són més semblants del que es pensen, en especial amb els homes...
És la primera concubina del Rei i no perdrà mai la seva essència; és marranota però molt digna.
“Com que el Rei fa el que vol, jo també.”
Va parir al Rei Carnestoltes fa anys. És tant remugaire que hi ha poca gent que l’aguanti.
Malauradament, la van desnonar de casa i va haver d’anar a viure al Palau Reial, encara que el Rei no la volgués perquè és una pesada.
Consenteix els seus nets com ningú, tot i que entre la sordesa i el seu vocabulari antic fa que molts cops no s’entenguin.
Li encanta parlar amb les iaies sobre el temps, i en especial amb els iaios sobre lo guapos que són un cop passats els setanta.
“El caldo del Carnaval és la meva especialitat, té una poció màgica que no deixa indiferent a ningú.”
Quan era més petit li van robar el tricicle, i encara ara ningú l’ha trobat. Sempre que es creua amb algun policia, o amb gent desconeguda, els hi pregunta si l’han vist, mai se sap. Vosaltres l’heu vist?
Passa dels seus pares olímpicament, menja tot el que vol i quan vol. La xocola- ta, les llaminadures i el caldo de la iaia són la seva addicció principal.
“No m’agrada fer cas als papes, i ja he trobat el meu tricile!”
Fill del Rei Carnestoltes i la Concubina, és un nen molt nerviós i trapella. De fet és tan inquiet que li costa aguantar-se el pipí, se li escapa molt sovint.
Està enamorat de Sa Majestat i per aquest motiu sempre el cuida molt, és conscient que no li fa ni cas, però no es rendeix mai.
Es preocupa perquè la festa mai s’acabi, i per suposat, que sempre sobri de tot. Fer ús de la corneta és la seva perdició, en especial per anunciar l’arribada del Rei i la seva Cort.
Vilafranquinista i amant del postureig, sempre el trobareu preparat per manar. Sempre acompanyat d'una bandera ben llarga!
Ell és qui posa una mica d’ordre al desordre, la veritat és que fa el que pot amb aquesta Cort.
“Vilafranquins, vilafranquines,
el Rei Carnestoltes, ja ha arribat! MÚSICA!
Cada any, la seva Cort i la resta de personatges estrambòtics que
l’acompanyen, l’esperen amb delit en algun indret de la Vila.
El primer dia del Carnaval a Vilafranca és el Dijous Gras: el dia de la botifarra d’ou, el dia que comença la setmana dels excessos! Però sobretot, el més important, és l’arribada del responsable de tota aquesta festa: el Rei Carnestoltes.
Cada any, la seva Cort i la resta de personatges estrambòtics que l’acompanyen, l’esperen amb delit en algun indret de la Vila. De cop, la música sona, els coets dibuixen espurnes al cel i, sigui en tren, sidecar o en una furgoneta -entre d’altres vehicles curiosos- el Rei apareix amb la Concubina per guiar el seguici del públic, tot fent un bon sarau pel carrer i les botigues, fins a arribar a la plaça de l’ajuntament.
Allà, la Cort i els poders fàctics prenen l’edifici, arriben fins al balcó i hi pengen el domàs carnavaler que hi romandrà fins el Dimecres de Cendra.
Tota la plaça està expectant; des de la mateixa balconada, el Rei i la Concubina ens reciten el seu pregó per donar per inaugurada la setmana més boja de l’any.
Un cop a baix a la plaça altre cop, des del 2015 la Cort, juntament amb el públic, realitza una coreografia tot seguint la flashmob que ens prepara l’escola de dansa Assumpta Trens. Per recuperar forces, ens esperen els Barbuts amb botifarra, pa i vi per tothom.
L’any 2013, la Cort va voler mostrar la seva part més cinèfila muntant un concurs de curtmetratges i, des de llavors, creen cada any les seves pròpies produccions.
Era una manera de seguir amb el FastCurt, el concurs de curtmetratges de gran èxit que havia fet el col·lectiu Kametta del 2006 al 2010.
El lliurament d’aquests premis inicialment es feia a La Moderna fins que, degut al nombrós públic que hi assistia, es va traslladar a Cal Bolet. És un acte la mar de glamurós presentat per la Concubina, la Iaia i la Serpentineta, on es visionen els curtmetratges presentats i es donen tres premis: dos per votació popular (un pernil i un lot de productes de marxandatge de la Comissió) i un pel jurat de la Cort del Rei (un xec de 200€).
Als inicis de la creació de la comissió de Carnaval se celebrava la Festa del Gall en honor a la Concubina, al Forat del Pany.
Era una festa i un concurs de disfresses que, per participar-hi, el vestit havia de dur plomes com a requisit. A partir de la creació del Curtnaval, se seguia la festa a la Moderna amb Dj. Confetinet.
El Divendres de Carnaval els ànims estan ben amunt i les escoles i instituts de la Vila, celebren la seva festa de Carnestoltes “por todo lo alto”.
En algunes ocasions, alguns membres de la Cort han fet de jurat en els concursos de disfresses d’algun institut.
Però això tan sols és escalfar motors. Al vespre comença l’esperada escorreguda de bars! Des de l’inici, un grup de grallers guiava tota la “marabunta” per diferents bars de la Vila fins a arribar a Cal Bolet.
Els últims dos anys, es van substituir les gralles pel ReiMolc: dos Djs d’allò més sonats estirats per un tractor. Tot el jovent de la Vila, ben guarnits i disfressats, omplen els carrers de música, riures i bogeria fins a l’hora de sopar.
A Cal Bolet, els Iron Paellers sempre ens esperaven amb una deliciosa fideuà per fer un sopar de germanor amb tota aquella gent que havia comprat els tiquets.
El 2019, es va canviar el format només fent el correbars i el 2020 es va afegir sopar, ruta de bars i got de carnaval.
Panxacontents i amb les energies renovades, començava el Ball de Gala!
Totes les comensals del sopar, juntament amb les persones participants que venien de fora, reien, ballaven i cantaven com si no hi hagués demà.
S’havia ballat amb grans grups de música en directe i en un moment inesperat de la nit, el Rei i la Concubina es feien escoltar per a donar els premis del concurs de disfresses.
Encara amb lleganyes als ulls, la Cort del Rei Carnestoltes i tot el seu seguici, volten pel mercat. Esvalotant les paradistes i totes les persones que hi van a comprar. Comproven el gènere i la qualitat dels productes, s’emproven roba, mengen fruita...
En un parell d’ocasions, a l’entrada de la Biblioteca Torras i Ba- ges, el Rei s’ha declarat a la Concubina, demanant-li que es ca- sés amb ell. La resposta? Encara no la sabem.
Tota aquesta cercavila va acompanyada de la meravellosa banda de l’EMM, que deleita orelles i paladars amb el concert vermut a la plaça de Santa Maria, on seguim movent l’esquelet a bon ritme. Des del 2017, s’afegeix un vermut electrònic a la Plaça Penedès, per totes aquelles que volen ballar una mica més i agafar gana.
Ep! El Rei Carnestoltes sempre es queda adormit fent la migdiada i haurem de cridar ben fort per a poderlo despertar. Per sort, la Concubina, des del balcó de l’ajuntament, farà servir el sonòmetre per mesurar els decibels del públic fins a poder fer aixecar del llit
el Rei de la festa.
Per fi es desanganxarà dels llençols i saludarà al públic més devot, les nenes i nens de la Vila que l’esperen amb tantes ganes i tots junts, cantarem la cançó de la Despertada.
Es fa una petita rua pels carrers del centre fins a tornar a la plaça i allà a seguir gaudint de la música i els riures amb algun grup d’animació ben divertit.
Els qui vulguin agafar una mica d’alè ho podran fer tot fent-se fotos al photocall de la comissió, posant-li cara al Confetinet o la Serpentineta. I ja per acabar, la comi RAM de Xefs de la Cort del Rei, ens servirà deliciosa xocolata amb melindros per berenar. El darrer Carnaval, el berenar anava acompanyat d’una sorpresa: el conte del Carnaval: una història colorejable per a conèixer els integrants de la Cort.
Aquest Carnaval és tant pels més grans
com també pels més petits.
El diumenge al matí se celebra el Carnaval Xic, per infants de 0 a
2 anys, una activitat organitzada per les AMPA de les Llars Municipals
d’Infants. A partir del 2018 es passa al següent diumenge.
Malgrat cada any es tingui l’esperança del contrari, els Dilluns de Carnaval rebem la mala notícia per Penedès Televisió de la mort del Rei Carnestoltes.
Sigui penjat per serpentines, ofegat per un ou, atropellat per un llit gegant...
la nostra festa agafa un color fosc i ens posem de dol.
La Vila està trista, el Rei de la festa ha mort! A la plaça de l’ajuntament, en una fosca carpa, roman el fèretre del nostre Rei. La Vetlla ha començat.
N’hi ha que anoten missatges de comiat al llibre de la vetlla, n’hi ha que ofereixen mocadors de paper a la Concubina per eixugar-li les llàgrimes de cocodril, i també n’hi ha que s’aturen a escoltar les lliçons del bisbe.
La Concubina, desconcertada un any més, el plora desconsoladament i rep el condol dels vilatans que volen acomiadar-se del Rei de la disbauxa.
Ens acompanya la música pertinent: el grup de Ministrers de l’EMMMC, mentre també es realitza un taller de confecció de sardines perquè els infants les portin l’endemà a l’enterro.
L'any 2018 i 2019, el grup de teatre i performance Et Al. ens feien una representació de què significava per ells la mort del Rei, encarnant els personatges de la Cort.
L’origen de l’enterrament de la sardina prové de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar l’últim dia de Carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca.
El fet d’enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa de la Quaresma.
Després de fer una última vetlla,
el seguici fúnebre surt de la Plaça de la Vila.
Aquesta solemne comitiva va encapçalada per La Mort i la segueixen els tabalers dels Diables de Vilafranca que marquen el ritme lent i feixuc; el carruatge fúnebre tirat per un cavall; la desconsolada Concubina amb les seves ploraneres i el Confetinet i la Serpentineta que mai acaben d’entendre què és un enterrament. Conclouen la processó el Cap de Protocol, el Guàrdia Civil, el Jutge i el Bisbe com a poders fàctics, la Banda de Música de l’EMM i tota la gentada que s’aplega a seguir el mort fins al Parc del Tívoli.
Un cop allà, una gran foguera crema el cos del Rei Carnestoltes amb la solemnitat de la Banda de fons, els crits de dolor de la Concubina i el sermó del Bisbe.
Un any més, ens quedem sense el Rei de la gresca i poca manera hi ha de consolar el públic. És per això que els Barbuts, tots uns experts en bon menjar, tenen preparades sardines a la brasa perquè el tràngol no es faci tan feixuc.
Des de l’any 1984, el nou equip directiu del CUC (Casino Unió de Comerciants) organitzen la rua de Carnaval al més estil brasiler, tal i com la coneixem ara. Aquesta Rua reprenia la que ja s’anava fent cada any des de que s’havia permès a finals de la dictadura.
En els primers anys de la Comissió, aquesta hi participava fent de jurat en una taula just al davant del Casino on, a part de puntuar els vestits i les carrosses, també feien un bon xou que no deixava a ningú indiferent.
Aquesta rua, originalment es feia el Dilluns següent al Dijous Gras, però per facilitar-hi l’afluència del públic el 2015 es va traslladar al següent Divendres, encara que el Rei ja fos mort.
Justament per això, es va anomenar Rua de la Resurrecció.
L’any d’aquest canvi, la Cort va sorprendre a tota la sala del Casino
amb la coreografia de Thriller de Michael Jackson per celebrar
que el Rei havia ressuscitat.
L’any següent va aparèixer en forma d’urna d’incineració durant la desfilada. Des del 2018, la Cort fa de jurat en el concurs de comparses que organitza el Casino 1876 la setmana abans de Carnaval.
Un recull de tots els cartells i programes del Carnaval de Vilafranca del Penedès, en honor a Sa Majestat Rei Carnestoltes.
© 2023 Carnaval de Vilafranca del Penedès. Tots els drets reservats.